Adriana Colquechambi i Tatiana Fernández /
Generalitat de Catalunya
///////////////////////////////////////////////////////////////////
En un moment de la nostra història marcat per canvis disruptius profunds (game-changers) en el marc de la pandèmia de la COVID-19 i de fenòmens meteorològics extrems, la societat està prenent més consciència sobre la fragilitat del nostre sistema social i la dimensió real dels reptes actuals i de futur recollits en l’Acord de Paris, els 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS) i el Pacte Verd Europeu (New Green Deal). Aquesta aproximació, ens porta a qüestionar-nos cada cop més sobre les formes de fer, organitzar i col·laborar dominants a la nostra societat, que són reduccionistes, fragmentades i mecanicistes.
En un entorn incert i amb condicions que canvien ràpidament, aquestes maneres de fer inhibeixen la capacitat d’actuació i adaptació i impedeixen avançar cap a un futur més sostenible, inclusiu i just. Per tant, hi ha una gran urgència de trobar (noves) maneres d’abordar els reptes tecnològics, econòmics, ambientals i socials del segle XXI, que requereixen enfocaments sistèmics i agendes multiactor orientades a la transformació. En paraules d’Otto Scharmer: “Per fer front a aquests reptes profunds, necessitem noves plataformes i noves capacitats que actualitzin el nostre sistema operatiu mental i social, des de la consciència del ego-sistema fins a la consciència dels ecosistemes”. Per tant, les transformacions requereixen noves fórmules de col·laboració entre governs, acadèmia, empreses i societat civil, així com noves fórmules de govern participatiu, amb aproximacions flexibles, obertes i dinàmiques, que fomentin l’experimentació, l’aprenentatge i l’adaptabilitat.
Al capdavant d’aquests canvis transformatius necessaris es troben les ciutats. Com s’expressa a la nova agenda urbana de les Nacions Unides: “Hem arribat a un punt crític quan hem entès que les ciutats poden ser la font de les solucions als reptes que afronta el nostre món en lloc de ser la causa dels reptes. Si està ben planificada i ben gestionada, la urbanització pot ser una eina poderosa per al desenvolupament sostenible tant per als països en desenvolupament com per als països desenvolupats.” A mesura que la gent es trasllada cada vegada més a zones urbanes, es fa més evident el paper transformatiu de les ciutats com a motor per avançar cap a la sostenibilitat i fer front als reptes de la nostra societat.
La transició cap a futurs més sostenibles i justos hauria de ser col·laborativa, oberta a l’aprenentatge i a l’experimentació. Els laboratoris urbans proporcionen exemples de com dur a terme aquests processos de transició i aporten evidències de com es podrien millorar els processos de presa de decisions, d’experimentació i de confluència d’actors diversos. El projecte pilot Covadonga Urban Lab, en el qual la universitat es vincula des del seu sentit més ampli a la ciutat i al territori n’és un exemple. D’una banda, té la capacitat de catalitzar, articular i sumar esforços amb actors diversosde l’ecosistema i, de l’altra, té la capacitat de prototipar i experimentar respostes més intel·ligents, consensuades i sostenibles als reptes urbans.
En aquest context, els laboratoris urbans han de contribuir a desenvolupar noves maneres de mobilitzar l’acció col·lectiva per adreçar els reptes que ens importen i ens interpel·len, individualment o col·lectivament mitjançant agendes compartides, que ens permetin treballar de forma individual, col·laborativa i sistèmica amb aliats probables o poc probables. Esdevé per tant imprescindible desenvolupar metodologies de treball que ens permetin desenvolupar visions compartides del futur que volem i desenvolupar agendes compartides per assolir-les en base a la capacitat i la intel·ligència col·lectiva Els reptes que tenim davant requereixen iniciar uns canvis transformatius que alhora requereixen una sincronització d’esforços dels diferents actors del territori i de diferents nivells de govern.
Els processos de cocreació i de definició de nous escenaris de futur per a la ciutat impulsats des dels laboratoris urbans per si sols no són transformatius. Una major implicació d’actors en la cocreació de solucions i en la definició de visions de futur no sempre es tradueix en una transformació de la ciutat o del territori. Els reptes actuals de la societat i de les ciutats són complexos i adaptatius, per tant requereixen incorporar i articular una perspectiva holística i dinàmica, tenir en compte el context global, el marc institucional i normatiu, les pràctiques socials, els efectes a llarg termini i els impactes directes i indirectes.
La metodologia d’agendes compartides per a la transformació i el canvi social,que està en procés de definició i en fase d’experimentació, pretén integrar tots aquests elements per generar processos clarament transformatius, que permetin avançar cap a trajectòries de desenvolupament més sostenibles, inclusives i justes. En el marc d’aquestes agendes, els laboratoris urbans (i els laboratoris socials en general) adquireixen una nova dimensió estratègica, atès que aquests espais de trobada, col·laboració i cocreació, com el Covadonga Urban Lab, empoderen la ciutadania i la converteixen en la principal protagonista dels processos de transformació de les ciutats.
Comments