BILL PHILLIPS
Vicepresident, Associació de Veïns Covadonga
Les associacions comunitàries locals, o Associacions de Veïns, tal i com s’anomenen en català, estan acostumades a tenir paciència. Van tenir paciència durant els darrers anys de la dictadura franquista, reunint-se clandestinament quan es prohibia l’associació, ja que treballaven tranquil·lament per millorar els seus barris. Amb l’arribada de la democràcia, un experiment permanentment amenaçat a Espanya, les Associacions de Veïns es van dedicar pacientment a la presència de serveis bàsics com ara clavagueram, aigua, electricitat i carrers asfaltats, i quan les autoritats no van poder o no volien ajudar, es van dedicar a fer ells mateixos la feina. Aquesta determinació d’obtenir una vida millor per a la comunitat local avui continua, però encara requereix paciència, ja que poques vegades es compleixen les promeses i els governs, ajuntaments i administracions van i venen, sovint abandonant el càrrec abans de complir els seus compromisos. Estem acostumats a estar decebuts.
Va ser, doncs, amb poques expectatives, i amb una certa vacil·lació, que l’Associació de Veïns de Covadonga –una de les associacions més petites d’aquest tipus a la gran ciutat postindustrial de Sabadell– va rebre la invitació a participar en el Projecte UCITYLAB, finançat per la Unió Europea i impulsat per la Universitat Autònoma de Barcelona. La UAB té un campus al barri, amb el qual l’Associació gaudeix d’una excel·lent relació. La iniciativa semblava que tenia el suport de polítics locals de més d’un partit, i també hi participaven diversos grups, entitats i empreses del conjunt de la ciutat de Sabadell. Així que vam decidir que no teníem més remei que participar-hi. Les reunions inicials no van ser especialment prometedores, ja que incloïen el tipus d’activitats grupals afavorides per l’ajuntament quan ha de marcar la casella de “participació ciutadana” i convenç voluntaris benintencionats per assistir a sessions llargues i sense propòsit sobre qüestions que mai arribaran a bon port més enllà d’un breu article i una fotografia del regidor en qüestió al diari local. Però els organitzadors d’aquestes sessions semblaven estar d’acord amb les opinions i suggeriments
dels participants. Les propostes per millorar, renovar, implantar i consolidar els canvis al barri pel que fa al medi ambient, la salut, la mobilitat i la socialització –propostes que van rebre l’aprovació de tot cor dels participants– semblaven anar progressivament cap a alguna cosa més específica, una cosa que realment pot succeïr.
Es va mantenir cert escepticisme. El projecte era una iniciativa universitària, amb un finançament europeu. Per a aquells que teníem experiència acadèmica, això semblava un fi en si mateix: potser es publicarien uns quants articles, es refinarien els currículums, s’aconseguirien més llocs de treball permanents i promocions internes, s’obtindrien resultats. La participació de la universitat en aquest projecte, però, va donar un gir pràctic. Grups d’estudiants de diverses universitats catalanes, algunes d’elles força allunyades de Sabadell, treballaven intensament en la producció de projectes propis dirigits a millorar la vida i el benestar del nostre barri de Covadonga. Els resultats i troballes d’aquests projectes es van presentar a la gent local, que va poder interactuar amb els estudiants, fer-los preguntes i fer suggeriments en una enriquidora trobada celebrada en un edifici cavernós –una fàbrica tèxtil anteriorment– més coneguda fins ara per ser un col·legi electoral durant el referèndum de l’1 d’octubre de 2017 sobre la independència de Catalunya.
Amb el pas del temps, el projecte semblava avançar en dues direccions separades. Una estava relacionada amb la universitat i l’administració local. S’ha parlat molt sobre el futur de certes fàbriques tèxtils en desús que les autoritats locals van anar comprant gradualment. Fa anys ens van dir que hi hauria una nova escola bressol, una escola primària o fins i tot una escola secundària a l’espai més ampli de tots. Però aquestes idees, com tantes vegades, van quedar en res i en el cas de les escoles primàries i secundàries almenys, en realitat no eren necessaries. Hi va haver altres suggeriments com la possibilitat de convertir la zona en un hub d’alta tecnologia, amb la proximitat de l’hospital i el campus universitari actuant com a catalitzadors per transformar el nostre barri en un nou i brillant Silicon Valley. Això no va passar.
Però el projecte UCITYLAB va reunir la Universitat i l’ajuntament, tant en els seus inicis com al llarg del seu desenvolupament, i moltes de les qüestions plantejades durant les sessions de participació per part de la gent local s’adaptaven molt bé als esquemes preparats per les autoritats. Es peatonalitzarien els carrers obstruïts pel trànsit del barri, posant fi a l’ús de carrers residencials com a “corredors de rates”. Es podria, així, reduir el soroll i la contaminació; es permetria als nens jugar amb seguretat al carrer; els residents de les cases angleses es podrien reunir a fora sense por de patir un accident; i la gent, en general, podria socialitzar amb els seus veïns al vespre a la fresca com havien fet els seus avis? Una proposta per construir una residència universitària, o una nova facultat o un col·legi d’infermeria a una fàbrica en desús amb camins segurs i sense cotxes que connectin amb el campus ja existent, oferiria una solució beneficiosa per a tothom en aquest moment de crisi climàtica i de sensibilitat ambiental. Com mostren les fotografies del carrer Covadonga, gairebé no hi ha espai per als vianants, mentre els cotxes que travessen el barri posen en perill els residents i omplen el carrer de soroll i fum. Mentrestant, com que cal pagar per aparcar al centre de la ciutat, molta gent que hi treballa estaciona els seus cotxes a Covadonga durant el dia, prenent encara més espai als veïns i veïnes del barri. L’ideal seria que aquest carrer estigués tancat pel trànsit, on estigués prohibit estacionar al carrer i es donés prioritat als vianants i bicicletes, per promoure l’activitat social.
Aquesta iniciativa, en cas que es produeixi, permetria fer aflorir altres propostes. S’expressa una certa preocupació per la dificultat d’arribar tant al centre de la ciutat, a l’oest, com al riu proper, a l’est. Les dificultats provenen del sistema viari en què els carrers paral·lels circulen de nord a sud. En evitar que els vehicles utilitzin el barri com a pas, hi hauria un accés directe i segur entre el riu i el centre de la ciutat. Això contribuiria a un altre dels objectius proposats tant per la gent local com pels projectes estudiantils: l’oportunitat de practicar esports amb itineraris llargs i connectats, inclosos els entorns urbans i de ribera. En cas que passi, és clar. Però hem après a ser pacients. L’altra direcció en què es va avançar el projecte va prometre resultats més immediats: la creació d’una comunitat energètica (veure article sobre comunitats energètiques).
Les diverses idees i iniciatives van sorgir dels activistes i del teixit local de Covadonga i Sabadell, però la possibilitat de reunir tots els agents necessaris perquè progressés ha estat significativament ajudada i catalitzada pel projecte Covadonga Urban Lab / UCITYLAB. Esperem que la resta de propostes, totes elles amb un sòlid suport local i que, sens dubte, volen millorar la vida de la població local, donin els seus fruits. Sense les bases no hi haurà un creixement real, però sempre és benvingut comptar amb el suport institucional i, a més, treballar en col·laboració amb la resta d’actors socials per resoldre els nostres reptes comuns ha de ser el nou camí a seguir.