GABRIEL CARDEÑOSA
Gestor Energetic, Universitat Autònoma de Barcelona
Ens trobem en plena transició energètica, està signat el manifest d’emergència climàtica, el
planeta s’escalfa, podríem seguir fent créixer aquest llistat infinitament i...no farem res? És hora d’actuar! Hem d’actuar per tal de promoure la transició energètica. D’aquesta manera podrem dur a terme un canvi de model energètic on passarem de ser subjectes passius a actius, de consumidors a productors. La generació d’energia elèctrica renovable, distribuïda i l’autoconsum es troba ara al nostre abast. Podem aconseguir que el sistema sigui més just, renovable i democràtic i les comunitats energètiques son una nova eina per fer-ho realitat i per accelerar la transició energètica i reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera.
Des de fa dies un nou concepte energètic està apareixent a les nostres vides: les Comunitats
energètiques (CE). Un concepte que no és nou però que va agafant força arran de la propera transposició de dues directives europees, la Directiva (UE) 2018/2001 del desembre de 2020 i la Directiva (UE) 2019/944 al juny de 2021. Ara hi ha el marc i els instruments per tirar endavant, però primer necessitem saber que són, quins objectius tenen i quins beneficis poden atraure als seus participants-socis.
Les comunitats energètiques són entitats jurídiques de participació oberta i voluntària formades principalment per la ciutadania, petites o mitjanes empreses i/o l’administració pública i que desenvolupen una activitat dins del sector energètic. Hi ha dos tipus de comunitats energètiques: i) les Comunitats energètiques renovables (CER) que promouen instal·lacions d’energies renovables de proximitat i ii) les Comunitats energètiques ciutadanes (CEC), que a més, poden incloure tota la resta de serveis energètics imaginables (eficiència energètica, mobilitat elèctrica, agregació de demanda, etc.). Les dues tipologies de CE tenen objectius socials i mediambientals i s’allunyen de la rendibilitat econòmica estricta. Per tant es proporcionen beneficis mediambientals, econòmics o socials als seus socis o membres en les zones locals on operen, en lloc de guanys financers. Desenvolupant-les aconseguirem que l’energia es posi en mans de les persones, la ciutadania, que es decideixi què fer amb l’energia produïda i, alhora, que l’autoconsum sigui una realitat, no només a nivell particular si no a nivell col·lectiu.
Els darrers canvis normatius permeten i faciliten l’autoconsum compartit entre persones (habitatges) situats en un radi de 500 metres, d’aquesta manera la creació de comunitats energètiques és una realitat tangible. Els avantatges són clars: es produeix energia neta i es redueix l’import econòmic a la factura elèctrica dels membres, cosa que ajudarà a alliberar del domini complet que els subministradors d’energia elèctrica han gaudit durant molts anys en un país on el cost de l’electricitat el gener del 2021 va ser el més alt d’Europa. La instal·lació dels panells solars per part d’una comunitat energètica es pot realitzar de manera centralitzada o descentralitzada en una “gran” superficie o bé en petites. Fins i tot poden prendre part de la comunitat energètica persones que no disposin d’espai per instal.lar els panells solars. Les possibilitats alhora de crear i participar de la comunitat energètica son infinites i es poden fer a mida de les necessitats dels seus membres.
A Sabadell, la proposta de creació d’una comunitat energètica a Covadonga sorgeix de la
voluntat i l’experiència en l’àmbit de les energies renovables de l’Associació de Veïns de Covadonga, de l’àmbit de l’Eficiència Energètica de la UAB, del Grup local de Som Energia i de la cooperativa Som Confort Solar. Ho fa en el marc del Covadonga Urban Living Lab, el laboratori urbà promogut per la UAB i perquè la ciutadania, des d’un entorn obert, pugui imaginar i valorar possibles solucions a reptes socials, urbans i ambientals als quals s’enfronta el barri de Covadonga i Sabadell en general i generar la col·laboració entre veïnat, la universitat (UAB i altres), el sector empresarial i i l’administració. Les comunitats energètiques s’han de pensar en aquesta clau, i atès que en el nostre cas hi havia tots els ingredients presents, s’ha decidit entrar en l’exercici de definir i intentar impulsar-ne una al barri de Covadonga.
Això va portar a la recerca del sostre adequat i a la conclusió que els edificis municipals proporcionen les millors oportunitats. Tot i que es va considerar que no calia demanar permís a l’ajuntament si els edificis ja estaven contractats a organismes independents com organitzacions juvenils, esportives o culturals, tenia sentit incloure les autoritats en la iniciativa. Malgrat les inevitables reticències exhibides pels funcionaris de l’ajuntament durant una primera reunió exploratòria, l’adopció de la proposta per part d’un polític local, i el continu suport de la universitat a través del projecte UCITYLAB va donar lloc a una decisió unànime de l’ajuntament de donar suport a la proposta de creació d’una comunitat no només al barri de Covadonga, sinó també a iniciatives similars que podrien aparèixer a tota la ciutat.
Després de diverses reunions en línia molt concorregudes on es va explicar a la gent el propòsit de l’esquema, la disponibilitat d’espai al terrat, amb la bona voluntat de l’ajuntament i la determinació del nostre grup local d’entusiastes de l’energia neta per iniciar la instal·lació el més aviat possible, tot indica que aquesta iniciativa, o una variació d’ella, es convertirà en realitat al cap de poc temps. Segons la proposta inicial la comunitat disposaria de les vessants sud de les dues cobertes de les naus que allotgen el Grup de Castellers i el que seria la seu de la Nau Coop, per a la instal·lació de panells fotovoltaics per una producció estimada de 100.000 kWh/any. Producció que en un 40% es destinaria a 50 famílies participants i el 60% restant per la resta de possibles col·laboradors com la UAB. El cost d’amortització estaria al voltant dels 4 i 5 anys.
Un altre dels principals punts forts de la comunitat energètica de Covadonga, sent pionera
al municipi, és la seva capacitat de replicació i efecte multiplicador. El seu model pot servir
per seguir-ne implantant d’altres sota les mateixes premisses i/o condicionants. Ser
exemple, trencar barreres i superar els obstacles per primera vegada, aplanarà el camí a la resta de veïns i municipis. Això obre la possibilitat de crear comunitats similars a les zones afectades per la pobresa energètica, on el suport de l’ajuntament com un membre col·laborador podria ser decisiu. Actualment s’estan desenvolupant diferents comunitats energètiques a tot el territori estatal. A Catalunya i concretament a Girona s’està treballant en la creació de quatre proves pilot als municipis gironins d’Amer, la Cellera, Cornellà del Terri i Rupià on s’instal·laran plaques fotovoltaiques en equipaments municipals i que serviran per abastir d’energia diferents edificis municipals, habitatges en situació de pobresa energètica. A nivell estatal en trobem varies en diferents estadis evolutius com la del municipi de Gares (Navarra), Castellar-l’Oliveral (Valencia) i un llarg etcètera.
La transició energètica i la lluita contra el canvi climàtic es troba a les nostres mans i ara més
que mai tenim el poder i els instruments per accelerar el canvi cap a una transició ecològica
justa, lectiva i col·laborativa. Som i serem els principals actors d’aquest canvi. Les comunitats
energètiques, són un eslavó clau en aquest procés!
Kommentare