SERGI RICART GIRALDO
Gestor a la Universitat Autònoma de Barcelona
i Coordinador del Focus d’Innovació Local de la Federació de Municipis de Catalunya
Quan Ildefons Cerdà va presentar el Pla de reforma de l’Eixample poca gent s’imaginava el
potencial transformador del projecte; de fet, van sortir moltes veus que el van titllar d’excessivament ambiciós i, fins i tot, d’utòpic. En contrast amb aquesta manca de reconeixement inicial, una vegada implementat, i per tant demostrats els avantatges del model, bona part de les innovacions es van aplicar en molts dels projectes urbanístics posteriors de la ciutat (i de moltes altres ciutats del món).
El gran valor del projecte de transformació del barri de Covadonga rau en esdevenir també
un “efecte papallona”.... En ser un punt de partida que, a més de constituir una palanca de
transformació d’aquesta zona de la ciutat tradicionalment “oblidada”, ens doni als sabadellencs l’oportunitat de fer-nos una idea (i de creure’ns) les potencialitats que té una ciutat com la nostra.
A ningú se li escapa que aquesta no és una empresa fàcil ni de resultats immediats. Però si
Sabadell vol tenir les eines adequades per enfrontar-se als complexos reptes que planteja la
realitat actual i evitar el perill de veure’s “fagocitada” per les forces centrípetes que exerceix
Barcelona, la inacció és més un risc que un estalvi. Moltes ciutats de les característiques de
la capital vallesana que ens han precedit han demostrat que els processos de transformació
urbana són complexos però són possibles. I el “Projecte City Lab” ha evidenciat que Sabadell té les condicions per aspirar-hi.
Fins aquí la “melodia” sona molt bé... Però com podem passar de les paraules als fets? La
bona notícia és que no partim de zero. Cap dels reptes contemplats en el projecte són aliens a la realitat de la majoria de ciutats europees: pacificació de la mobilitat, transició energètica, creació d’un ecosistema innovador, desenvolupament local inclusiu, espais públics de qualitat, convivència urbà-natura, barris funcionalment heterogenis, fàcilment ciclables i predominantment peatonals ... Tots són temes que sonen a les agendes polítiques locals d’arreu del món. Això fa que hi hagi un important corpus de bones pràctiques que ja s’han provat i que han demostrat la seva efectivitat, tal com recull la Federació de Municipis de Catalunya de forma periòdica en el seu observatori de bones pràctiques “Focus d’Innovació Local”.
Més enllà de les mesures concretes, una de les lliçons apreses a partir de l’experiència de les
ciutats que ja porten camí recorregut és que aquest no és un repte que pugui afrontar l’ajuntament en solitari, sinó que s’ha de plantejar com una empresa col·lectiva. És imprescindible, doncs, un pacte de ciutat que alineï l’acció de tots els departaments municipals i que mobilitzi tots els actors locals (socials i econòmics) al voltant d’uns objectius comuns i d’un horitzó compartit. Un pacte de ciutat que ha d’establir compromisos concrets però també un marc de col·laboració que empoderi a tothom a aportar, de manera formal o informal, el seu gra de sorra.
En aquest sentit, el document resultant del projecte Covadonga “Cap a un Covadonga innovador, inclusiu, saludable i sostenible per a l’any 2030” pot ser un bon punt de partida. Els reptes plantejats (esdevenir un districte d’innovació, coneixement i cultura, promoure la mobilitat sostenible i els estils de vida saludables, impulsar una transició ecològica i energètica i fer-ho garantint l’equitat social i la justícia espacial) són clarament escalables a la resta de la ciutat. I bona part les accions proposades (com són dissenyar una xarxa de vies saludables i segures, millorar i acondicionar els espais públics existents per fer-los més inclusius, segurs, identitaris i de qualitat, renaturalitzar els barris, promoure la creació de comunitats energètiques, crear una moneda digital local, organitzar mercats d’intercanvi o crear nous instruments de participació ciutadana) permetrien activar la metamorfosi per a la modernització del municipi.
En definitiva, ja sigui per raons ambientals, de salut pública, d’acompliment de les directrius
europees, de qualitat de vida, d’equitat social o de competitivitat econòmica... És molt evident la necessitat i la urgència de reinventar la ciutat. I part de l’èxit del projecte Covadonga consisteix en ser la llavor d’aquest nou ecosistema urbà que porti Sabadell a convertir-se en una capital del S.XXI.
Comments