PAU AVELLANEDA
Geògraf urbanista, professor de la UAB,
Consultor en espai públic i mobilitat, i veí de Sabadell
A Covadonga s’hi viu, però no s’hi fa vida
Amb el passar dels anys Covadonga s’ha anat transformant en allò que en podríem anomenar un barri post-industrial. Nascut en plena revolució industrial, durant dècades va acollir fonamentalment fàbriques i habitatges obrers. Les fàbriques ja no hi són. Algunes han estat substituïdes per altres usos, bàsicament habitatges, i d’altres encara hi romanen, però sense activitat. Els habitatges tradicionals, els de ‘casa anglesa’, encara hi perduren. Poc a poc, a més, durant les darreres dècades, al barri i al seu entorn immediat s’hi ha anat instal·lant equipaments de ciutat i fins i tot de caràcter comarcal o metropolità: l’escola Samuntada, l’Hospital Taulí, l’Escola Oficial d’Idiomes, la Universitat Autònoma, la Fira, l’Escola Superior de Disseny, El Club Natació Sabadell o el tanatori. Es barregen, doncs, fàbriques en desús, habitatges antics, habitatges nous i equipaments de diversa índole.
Crida l’atenció, però i per exemple, la manca de comerç de barri, de proximitat, la qual cosa implica que el veïnat s’ha de desplaçar als barris veïns a comprar fins i tot allò més bàsic. Pràcticament tampoc no hi ha espais o zones verdes dins del barri. Les places Sant Salvador i Laietana són clarament insuficients. El riu Ripoll, paradoxalment, no forma part de l’imaginari del barri. Al contrari, Covadonga sempre ha viscut d’esquena al riu i a l’espai natural que l’envolta. Pel que fa a l’espai públic el gran protagonista és el vehicle privat. La Gran Via és la gran artèria de trànsit de la ciutat, amb més de 40.000 vehicles al dia. Un eix viari, una autopista urbana de fet, que actua com una gran barrera entre el barri i la resta de la ciutat. El carrer Covadonga, per altra banda, està concebut com un eix paral·lel a la Gran Via utilitzat sobretot com a bypass per evitar la congestió que sovint es produeix en aquest vial. La resta de carrers, al seu torn, estan concebuts bàsicament com a espais ‘de passar’ i d’aparcar. L’espai per als vianants és escàs i està en males condicions. La bicicleta no té espais segurs per circular.
Es tracta, doncs, d’un barri malmès, deixat, poc cuidat, amb escassa identitat pròpia, contenidor d’equipaments i usos foranis però amb escassos serveis per al propi veïnat. A Covadonga s’hi viu, però no s’hi fa vida. Aquesta situació, però, no té perquè romandre així indefinidament. De fet, en els darrers anys, el barri de Covadonga ha emprès un camí que busca recuperar el caràcter acollidor, amable, tranquil i afable que havia tingut antany que permeti als seus habitants viure i fruir-lo. Es tracta de millorar la qualitat de l’entorn urbà de tal manera que convidi a viure el barri i no a fugir d’aquest. I en aquest sentit, urbanisme, espai públic i mobilitat hi han de jugar un paper clau.
Transformar l’espai públic per transformar el barri
L’espai públic és l’espai de relació, d’interacció i de cohesió per excel·lència. Però perquè pugui acomplir amb aquest objectiu ha de tenir unes característiques determinades. Els estudiosos ens diuen que hi ha una relació molt estreta entre la qualitat dels espais públics i les activitats que s’hi duen a terme. Així, mentre en els espais públics de baixa qualitat només es duen a terme les activitats estrictament necessàries (bàsicament desplaçar-se), un espai públic de bona qualitat farà possible l’aparició d’una àmplia varietat d’activitats tals com passejar, aturar-se, asseure’s, parlar, jugar, interactuar, prendre l’aire, badar...
la qual cosa, al seu torn, comportarà un increment significatiu de les activitats socials que protagonitzaran tots els col·lectius urbans: infants, joves, vells, dones, homes...
El barri de Covadonga no compta amb un espai públic de qualitat, tot al contrari. La major part dels carrers dediquen la major part de la seva secció al trànsit viari o a l’aparcament deixant molt poc espai per a la realització de les activitats socials ara esmentades. En aquest sentit, el projecte de transformació del barri que es pretén realitzar a través de el Covadonga Urban Lab, és una oportunitat indiscutible i, alhora, irrenunciable
per transformar l’espai públic del barri amb l’objectiu de capgirar la situació actual i fomentar l’aflorament de tot tipus d’activitats socials i relacionals. I per a fer-ho caldrà desenvolupar, paral·lelament, canvis de conjunt tals com la pacificació de tots els carrers del barri i canvis i transformacions específiques tals com, per posar només alguns exemples, la peatonalització dels carrers Covadonga i Quevedo, l’obertura del carrer de Santa Teresa i la ronda d’Orient al barranc del Ripoll o el redisseny de la plaça Laietana per convertir-la en un veritable focus d’activitat del barri. Tot plegat sota el paraigües de la sostenibilitat,
de la moderació i pacificació del trànsit, del reverdejament de la ciutat i de la inclusió d’elements artístico-culturals que li donin identitat al barri i el converteixin en un espai de referència tant a nivell de ciutat com fora d’aquesta.
Sis propostes de transformació
Per tal de potenciar el barri de Covadonga com a espai on s’hi faci vida cal endegar un ampli programa de transformació de l’espai públic. Els carrers han de deixar de ser espais de passar per passar a ser espais d’estar. Els vehicles han de deixar pas a les persones i el gris ha de deixar pas al verd. A continuació es citen alguns dels espais que podrien ser transformats. No són els únics, però potser són els principals.
1. El carrer Covadonga, el carrer Major del barri
El carrer Covadonga és, sense cap mena de dubte, l’artèria principal del barri. I no només perquè el travessa de punta a punta sinó perquè relliga tots els espais comuns, equipaments, serveis... del barri i del seu entorn immediat. El seu potencial com a element estructurador del barri és enorme. Avui, però, és només un carrer de pas per a vehicles i un aparcament a cel obert. Per totes aquestes virtuts el carrer Covadonga està cridat a ser el carrer
Major del barri. Però per a que pugui fer aquesta funció ha de canviar radicalment. L’opció més adient per a acomplir aquesta funció seria la seva peatonalització de cap a cap, especialment en el seu tram central. Amb tot, es poden buscar diverses opcions per bé que totes haurien d’excloure el trànsit de pas i l’aparcament en calçada, i incloure un creixement significatiu de l’espai peatonal, la configuració en plataforma única, verd urbà i mobiliari de suport als desplaçaments peatonals i als espais d’estar, i un tractament de les façanes que li donin un caràcter molt més atractiu que el que té actualment.
2. Els carrers Quevedo i Bilbao, la connexió entre el centre i el riu Ripoll
El barri de Covadonga es pot considerar com una ròtula entre el centre de la ciutat i el riu Ripoll. Dos dels carrers que exerceixen la funció de connectors entre aquests espais són els de Quevedo i Bilbao. El primer connecta el carrer de la Creueta amb la Baixada de la Cobertera. El segon el carrer Illa amb la plaça de Sant Salvador. Actualment més enllà de la barrera que suposa la Gran Via, són carrers que conviden poc a caminar. Per tal de potenciar el seu ús i aquesta funció connectora caldria generar un espai de passeig agradable per als vianants. En ambdós casos, novament, la millor opció és la peatonalització juntament amb la incorporació de verd urbà, especialment arbrat, mobiliari adequat a la seva funció i un tractament pictòric de les façanes que doni qualitat urbana a aquest espai. En el cas del carrer Quevedo, a més, caldria aprofitar l’oportunitat que genera el pati de l’Artèxtil per obrir-lo al carrer i generar un espai-plaça que incorpori aquest espai al carrer
i el faci encara més atractiu.
3. El carrer de Santa Teresa i la Ronda d’Orient, els balconsdel Ripoll
El carrer de Santa Teresa i la ronda d’Orient són actualment dos vials que recorren el perímetre del barri en la seva frontera amb el barranc del Ripoll. En ambdós casos la presència del vial, amb un carril de circulació i un cordó d’aparcament, inhibeix el potencial de l’espai verd situat entre aquest i el marge del riu.Ambdós carrers tenen un gran potencial per esdevenir una autèntica porta de penetració del verd dins del barri i la ciutat, un passeig a mode de ‘passeig marítim’ o fluvial i un autèntic balcó i mirador sobre el Ripoll. Però per a fer-ho caldria reduir la frontera que suposa el propi vial reduint la secció d’aquest, eliminant l’aparcament, configurant una plataforma única i deixant l’amplada de calçada estrictament necessària per a l’accés del veïnat. Un cas especial en aquest sentit és el frontal del Tanatori. L’eliminació del vial existent permetria la penetració del verd fins a la mateixa façana de l’edifici creant un espai molt més adequat a la funcionalitat d’aquest equipament.
4. La plaça Laietana, potenciar el seu protagonisme
Actualment la plaça Laietana és l’espai verd més important del sector sud del barri. Amb tot, la seva configuracióno permet extreure’n tot el potencial que té. El fet d’estar configurada com una illa envoltada de carrers amb una secció viària dedicada bàsicament al cotxe, amb un vial, el carrer Covadonga, amb una alta intensitat de vehicles, i sense cap vinculació amb els edificis que envolten la plaça, fan que sigui un espai poc utilitzat i aprofitat. Per a extreure’n tot el seu potencial seria convenient que, a més de canviar la seva configuració interna, s’articulés a l’eix configurat pel carrer Covadonga i jugués amb la façana dels edificis que donen a aquest carrer. En aquest sentit caldria, d’una banda, redefinir la secció del carrer Covadonga en aquest tram convertint-lo preferiblement en espai peatonal o, en tot cas, amb un petit vial en plataforma única pensat únicament per a donar accés als edificis i, per una altra, promoure un canvi d’usos en els edificis d’aquest tram de carrer apostant per aquells que puguin donar més vida a la plaça (locals comercials, de restauració, d’activitats socials...).
5. La plaça de l’Escorxador, una centralitat a repensar
La plaça de l’Escorxador acull una de les centralitats més importants del barri, l’edifici de la Universitat Autònoma, una zona verda de dimensions significatives, probablement la més gran del barri, i un equipament social, el local dels Emprius. Amb tot, es tracta d’un espai poc atractiu i infrautilitzat. Els vials i les petites bosses d’aparcament que l’envolten, juntament amb els pocs elements atractius que hi ha tant a l’interior de la plaça com al seu entorn són els principals responsables de la seva poca utilització, especialment com a espai d’estada. Per tal de dinamitzar aquest espai caldria una profunda reurbanització del sector. En primer lloc caldria eliminar les bosses d’aparcament existent. En segon terme, reduir a la mínima expressió els vials del carrer Bonavista i el ramal d’accés als Emprius. En tercer lloc caldria dotar de contingut tot l’espai obert, l’actual i el recuperat als cotxes. També caldria promoure un canvi d’usos en alguns dels edificis que donen a la plaça substituint alguns dels actuals per altres que aportin més vida al sector. Finalment, la ubicació d’un dels extrem del pont per a vianants i bicicletes que en un futur hauria de connectar amb el barri de Torre Romeu també pot suposar un revulsiu urbanístic i d’activitat pel que, després de tots aquests canvis, potser podríem anomenar Parc de l’Escorxador.
6. L’entorn de la Torre de l’Aigua, d’espai residual a centre d’atracció
Actualment, i malgrat la seva amplitud, l’entorn de la Torre de l’Aigua és un espai poc atractiu on predomina fonamentalment la funció de circular i aparcar. Segurament per això a ningú se li acut d’anar-hi a passejar o a fer-hi activitats d’estar. Però al mateix temps és un espai amb una enorme potencial de transformació. La seva situació entre el Parc Taulí i el barranc del Ripoll li ofereixen l’oportunitat d’esdevenir una prolongació del primer i un balcó o un mirador sobre el segon. Al mateix temps, la seva ubicació entre el centre de la ciutat i l’Hospital i el Parc Taulí li donen relleu com a nexe entre ambdós espais (previ arranjament i connexió dels carrers de la Salut i de Caldes, és clar). Al seu torn, la presència de l’Escola Samuntada a l’interior del sector, la ubicació al nord del barri de Covadonga i la seva situació a les portes del riu Ripoll, el converteixen en un espai amb un enorme potencial d’atracció. La reurbanització de tot l’entorn de la Torre de l’Aigua, començant per la reducció dels carrers Pelai Briz i Francesc Izard a la mínima expressió i seguint pel reverdejament i la inclusió d’elements vinculats a l’aigua en tot el conjunt del sector, poden donar a aquest espai un caràcter i funcionalitat totalment noves molt més ajustada a les necessitats actuals i futures del veïnat del barri de Covadonga i del conjunt de la ciutat.
El Covadonga Urban Lab, una gran oportunitat
Aquesta mirada sobre l’espai públic no pot fer-se sinó sota un marc de treball més ampli. De res serviria transformar carrers i places si després aquestes no acollissin activitats. I per fomentar les activitats cal una transformació molt més profunda, no només de l’espai públic. En aquest sentit, el Covadonga Urban Lab esdevé una gran oportunitat per la transformació del barri en tant que ho fa des d’una mirada holística, integral. A través dels reptes que el projecte es planteja, s’aborden qüestions com la sostenibilitat ambiental, la inclusió social, la salut, el dinamisme econòmic, l’atracció d’innovació i coneixement o la recuperació de la identitat a través de la cultura, totes elles necessàries i complementàries
en la transformació de l’espai públic urbà.
Commenti